PAUTES PER A PARES i MARES:
Les conferències ” Aprent a ser el millor pare /mare de fill/a esportista” té molt bona acceptació ja que molts pares actuan amb la millor de les voluntats sense saber que moltes de les accions que fan son contraproductives per al nbe del seus fills i en aquesta xerrada, o assessorament individual se’ls dona pautes de millora que influenciaran directament en els seus fills/es
(abaix, imatge de la conferencia per a pares a l’escola de Pàdel del Club tennis Gimeno)
Com generar autoconfiança:
– Escolta el teu fill/a amb atenció i interés quan t’expliqui algo del seu esport. No l’estiris de la llengua ja vindra ell/ella
– Pregunta per a fomentar la seva reflexió, ajudal a treure conclusions i prengui desicions
-Controla l’entusiasme que poses al parlar de l’esport
– Aprova incentiva el seu esforç i interés mentre millora les seves habilitats esportives. Mostret optimista
– No li exigeixis resultats esportius
– Mostrat comprensiu i dona-li suport quan passi per un mal moment. Escoltar i comprendre li resultará molt més útil que la opinió que li puguis donar.
– Evita recriminar o protegir en excés el teu fill /a
– Felicite’l cordial i sincerament per les millores obtingudes (a tots nivells: físic, social, psicologic, tècnic, tàctic…)
– Parla també amb el teu fill/a d’altres coses a part de l’esport.
He assessorat clubs, federacions i ajuntaments en implantar accions per a millorar el comportament de pares.
(En la imatge, póster penjats als pabellons esportius dissenyat per al Ajuntament de Santa coloma de Gramenet que vaig estar assessorant per un esport de valors i més inclusiu
Com gestionar els problemes d’estudis?
Alguns pares i professors pensen que l’activitat esportiva i acadèmica son incompatibles, argumentant que el temps que es dedica a fer esport es perd d’estudiar i desgraciadament aquesta suposada “incompatibilitat” s’ha resolt moltes vegades seguint la llei de “lo primer els estudis”… i s’amenaça o impedeix directament al jove esportista practicar el seu esport preferit, quan treure quelcom que es motiu de celebració com es un estil de vida actiu mai és una acció gaire productiva.
Passem a mirar possibles alternatives per a gestionar estudis/esport:
– La practica esportiva constitueix un escenari educatiu excepcional per a un desenvolupament exitos per a les diferents etapes de la vida en que passarem
– L’entrenador a de comunicar a pares i atletes el seu interés per a que els esportistes als que entrena siguin persones implicades en els sesu estudis i en tenir una vida social fora de l’esport també.
– El problema no recau en les hores que es dediquen en l’esport, sinó que abans de prendre mesures tan dràstiques , com ineficinets , hauriem de valorar ensenyar administració del temps al llarg del dia., que segur que hi ha temps per tot si establim bé les prioritats i aprenem a organitzar-nos.
– La gran diferencia que hi ha entre premiar, estimular i motivar cap al estudi per una part, i amenaçar i presionar i castigar per l’altre. Eliminar l’esport no seria la millor manera de implicar el nostre fill/a en l’esport.
Com puc aconseguir treure aventatge de la psicologia del partit.
Quan vaig acabar el Máster en Psicologia Esportiva , volia ser el Psicòleg esportiu del Barça, estar al CAR, o anar a alguns Jocs Olímpics o Mundial amb alguna sel”lecció, viure des dins l’alt nivell esportiu…però amb el temps les inquietuts van variant i poc a poc he vist que m’interessa molt més treballar en la base de la piràmide i ajudar a crear una societat que eviti el sedentarisme adult i sobretot que l’esport i la competició siguin educatius i ajudin a fer millors persones, entrenenat i competint en valors.
