Crònica des del dorsal. Triatlo Half LLeida-Gimenells

25 de maig de 2014.

Amb ganes d’agradar i amb opcions de consolidar-se en el calendari Triatlètic català.

Com si es tractes del primer dia de feina, la Triatló de Lleida-Gimenells s’ha presentat amb molta voluntfat, una gran dosis de energia i desprenent il·lusió, ambició i simpatia , però amb els pertinents errors a millorar fruit de ser la primera edició.

http://www.triatlolleida.com

Prèvia de la cursa:

Facebook:  És de molt agrair, el vincle que va fer l’organització creant un perfil de Facebook, on organització i cursa intercanviaven informació i dubtes, així com motivant-nos pels entrenaments amb imatges com aquesta:)

10257185_1427620664168137_4150450304453870028_o

-Briefing: Complex esportiu Ekke; Just a tocar del Camp d’Esports , on el Lleida es disputava l’ascens a segona ,es troba aquest modern centre esportiu:l’Ekke. Els crits dels seguidors del estadi ja et feien entrar en una atmosfera de competició, que es va convertir en admiració de les instal·lacions i elegància del complex , seu del Briefing.

Una sala amb no més d’un centenar de triatletes. Per uns moments miro al meu entorn, recordo fa un parell de setmanes el Briefing de Salou….i imagino que així deurien ser les triatlons abans de que la bombolla del fenomen Tri comences a inflar-se…

El Briefing serà un dels primers punts que l’organització haurà d’esforçar-se per millorar; la complexitat de la logística; 2 boxes en lloc de un , circuits amb anada i tornada diferents, facilitaven la confusió i a la sala es generava un rum-rum on els triatletes intentaven aclarir els dubtes. Segurament ajudar-se de material il·lustratiu i la experiència ajudarà a facilitar la informació.

-Pasta Party:Estem en un IRONMAN???

Al restaurant del Ekke se’ns va brindar un sopar a base d’amanida i carbohidrats  que ens va sorprendre, doncs tant sols esperem rebre aquestes atencions en carreres de marques prestigioses on amb el preu de la inscripció reps el sopar per part de l’organització; un detall que esperem que quan aquesta triatló s’estableixi al calendari català no es perdi.

Logística:  

– Gimenells es un petit poble a uns 15 minuts amb cotxe de Lleida, que des de les 9:00 del matí es va entregar a la cursa. L’organització tenia tantes ganes de complaure als participants com als acompanyants; així que si els triatletes podien deixar les bambes a la T2 (un camp de bàsquet)  i després anar amb la bicicleta cap a la T1 : al complex de 2 Llacs (a tan sols 3km), els acompanyants ho podien fer tant en cotxe com en un servei d’autobús exclusiu de l’organització.

Una triatló 100% familiar:

L’atenció de la carrera cap als acompanyants no acabava aquí, sinó que una coreografia  de Zumba al costat de la T2, faria que el temps d’espera durant el tram de bici fos més amè, per tant un dia completo n tota la família acabaria gaudint del triatló de l’esport i  del bon  temps que vam tenir.

La cursa:

– Natació: en un petit llac, sortint des de l’aigua, sense gairebé cops doncs la primera bolla estava a una distancia d’uns 500m, un aigua neta amb una temperatura perfecte d’uns 20 graus, es realitzaven 2 voltes en un rectangle. Els GPS indicaven distancies d’uns 2,2 km.

-Bicicleta: Després de les decepcions en els canvis dels sectors ciclistes a Terres de l’ebra i Salou, a Lleida-Gimenells, hem tornat a fer gaudir en un circuit de dues voltes molt complert, amb 800m de desnivell , baixades tècniques, trams estrets, tobogans, plans infinits…, amb un asfalt traïdor que obligava a estar atent, en un entorn natural de camps, desprotegit d’un vent que va aparèixer per ràfegues però no va ser el protagonista en cap moment.   Si la tendència a la política i a les carreres de mitja distancia és a retallar, a Lleida ens van regalar 2km extres .

A diferencia de les darreres curses qui també va gaudir de tranquil·litat van ser els àrbitres, doncs amb els 116 participants de la prova , les distàncies entre els corredors era molt àmplia, de fet tinc la sensació d’haver fet més de la meitat del sector en bici tan sols acompanyat de la bicicleta i la naturalesa i això s’agraeix.

Encara que en el Briefing els triatletes ho van recordar a l’organització, les ampolles d’aigua que els voluntaris repartien… estaven tancades, per tant obrir-les era tot un , ja que tampoc te les podies guardar al porta bidons.El problema es va solventar a la segona volta, imagino per comentaris dels propis triatletes als voluntaris.

-Carrera a Peu: Un circuit complex, fent voltes i voltes per els carrers del poble, bon ambient, des de la típica avia que es treu la cadira fora de casa i s’ho mira sense entendre gaire que hi fan aquells corrent per el poble, al que sembla ser “el casal d’avis” del poble, amb una desena de dones grans altament animades , fent comentaris a tot jovenet que passava corrent … sou molt grans.

Però els crits deixaven lloc al silenci en quan l’asfalt es convertia en terra i apareixes a camps de secà , durant una recta interminable d’uns 5km fins a tornar arribar al poble.

En el sector a peu, la problemàtica amb l’avituallament va continuar, doncs els corredors rebien la botella bevien una mica i tiraven la resta al terra, per el que algun avituallament clau es va quedar sense aigua, ( si s’hagessin omplert gots això no hagués passat). Tanmateix es va trobar a faltar més varietat d’aliment ; ja que tan sols disposaven de taronges, quan estem acostumats a alimentar-nos de gels i plàtans.( detall a part:  … mala idea fer fotos després de l’avituallament, doncs en totes tinc una taronja a la boca)

Com a detall curiós les polseres que identifiquen per quina volta vas, van deixar lloc a petits aros de goma que t’havies de col·locar al dit petit de la ma… millor tornem a les polseres.

El premi a tan dura prova ( personalment vaig quedar el 54… si agaféssim el temps que vaig realitzar fa 2 setmanes a la Mitja de Salou, hagués quedat el 5…això ho diu tot) era l’arribada una meta improvisada  aprofitant un bonica estructura arquitectònica del poble, que donava pas a la plaça principal.

–  Resultats :

rEn masculins, Jubera Ruiz de Erentxun, del Triatlon Santander, va fer un temps final de 4:13:33, tot i sortir 7e de l’aigua, va avançar amb un gran sector de bici (2:52:14) a qui va sortir de l’aigua en primera posició, marcant un temps de 27:39 i va  acabar sent el tercer classificat de la general Jordi Gonzalez, del C.E Picornell . Mikel Otaegui, del Saltoki Trikideak, feia el millor parcial de carrera a peu (1:19:29) i aconseguia completar el podi amb la segona posició, a 2:45s del primer classificat.

 

ryDe les 7 noies participants; era Eva Ribalta del CA Igualada, qui marcava el millor temps (5:15:43), gràcies a completar els 21km de la carrera a peu amb el 17é millor parcial de la cursa, amb un espectacular temps de 1:31:20 i poder avançar a pocs kilòmetres de meta a   Tabi Caballero del C.N Terrassa  qui entrava a menys d’un minut i més tard ho feia  la seva companya d’equip Mireia Rodriguez, que completava el podi femení

Post cursa:

Atenció individualitzada:

Un cop  et recuperaves amb un bon assortiment de fruites i de batuts recuperadors del sponsor NutriSport i després de recollir la merescuda samarreta Finisher , podies gaudir estirant a la gespa dels comentaris d’un Speaker completament entregat a la causa, que avui imagino deu estar afònic o anar al pavelló on els amables fisios et relaxaven els músculs dels corredors, sense tenir que esperar gairebé 1 minut i dedicant un temps per massatge molt per sobre de les curses massificades.

Voluntaris: No se qui ets anònim però… Moltes gracies!

Mai arribaran a saber la energia que ens van arribar a donar, eren pocs , però eren molt bons. Semblaven que ho feien per vocació, poder l’orgull de portar al seu poble a nouvinguts… però mai havia vist tanta energia i entrega, des d’un dels nois que controlava una cruïlla córrer darrera una bicicleta que havia perdut el bidó, a un home d’uns 70anys que a part de controlar que no entressin cotxes en el circuit tancat havia improvisat una bateria amb el seu conc i dues branques que havia recollit… passar per el seu costat i veure’l picar amb totes les forces i animar donaven forces extres.

I per acabar botifarrada popular per explicar les “batalletes”

Si no en teníem prou amb la pasta party, al costat de les dutxes als jardins a l’aire lliure, els atletes i acompanyants coincidien amb la duresa i amb el preciós sector de bicicleta, reunits explicant les batalletes  viscudes, uns a la triatló, els altres com a “suporters” i els més menuts amb el zumba, menjant un assortit de diferents estils de botifarra de la terra ferma, a part de la pasta  i la copa de vi pertinent.

Esperem que l’any que ve la triatló de Lleida Gimenells tingui una segona edició, que els organitzadors mantinguin aquesta passió per la triatló i que retoquin els detallets que han de millorar per a poder-se convertir en una de les triatlons de Mitja distancia amb més atractiu del calendari. Jo sens dubte hi tornaré per veure-ho.

Moltes gracies i endavant.

 

Acerca de Oriol Mercade

Sport Psychologist Freelance from Barcelona. ( Office and on-line couching in: sport, personal life, and academic performance) (Degree in Psychology). -Master in Sleep Medicine -Master in Sport Psychology -Master in Sport Administration
Esta entrada fue publicada en Road to IRONMAN, Triathlon y etiquetada . Guarda el enlace permanente.

Una respuesta a Crònica des del dorsal. Triatlo Half LLeida-Gimenells

  1. Josep Maria Puig. dijo:

    Conincideixo en gairebé tot el que expliques a la teva crònica i desitjo que el proper any aquesta triatló faci un salt qualitatiu.
    També voldria fer un reconeixement a tots els que han fet possible aquestaprova.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s