Crònica del Challenge Roth 2014 (distancia Ironman)

CRFD1777-rt20x30-2229Crònica del Ironman realitzant el diumenge passat a Roth , un petit poble de Baviera, que es desviu per el seu Ironman, que per tercer any consecutiu es considerat el millor del planeta.

3500 participants, entre els pro’s guanyadors de Hawaii…lo millor de lo millor, un rècord mundial per superar Sister Madonna , una monja de Canadà que intentarà superar la seva pròpia marca de completar el Ironman amb 84 anys! Tot i que finalment abandonaria al km 17 doncs la calor li va passar factura. Finalment vaig ser Finisher amb un temps de 10:56:42 millor marca personal.

30 SETMANES D’ENTRENAMENT

Desembre de 2013 a 18 de Juliol de 2014: 30 setmanes de preparació , amb augment progressiu de cargues d’entrenament de 12 hores setmanals a 24h en les setmanes de més carga. Entre mig 3 tests per veure en quines condicions em trobava: Doble Olímpica de Terres de l’Ebre; Half Ironman de Salou i per últim Half de Lleida. Totes tres proves concentrades al més de Maig. Juny i Juliol aparco qualsevol competició buscant gana de dorsal, de competir, de donar el 100%

PRE-RACE

Divendres18 de Juliol: 18pm : arribo a Roth després de llogar un cotxe a Munich, a Roth tan sols i competiré, es tan petit que no hi he trobat acomodació, aniré a dormir a uns 30 km al nord a Nuremberg.

La fira és gegant, aquesta prova supera totes les altres, als anys 80 ja existia sota la marca “Ironman”, des de fa uns anys a passat a ser marca “Challenge”.

10468635_10154400924495013_6343789406845909490_nLa gran preocupació serà la logística; despertar-se a les 4:00 am; per tant anar a dormir a les 10; esmorzar al cotxe durant el trasllat doncs ens avisen del perill de que milers de cotxes voldran accedir per la mateixa carretera. El sector de swim es farà a Hilpostein el poble annexa a Roth, però la T2 la farem a Roth, doncs inici i final de prova serà en 2 pobles diferents…

Per primera vegada anirà e cegues ens trobem que el circuit de bici està tallat i després de molts intents abandonem, no es qüestió d’estressar-se amb les caravanes a 24h de la sortida, el circuït de running també el descobrirem sobre la marxa, aquesta sensació de desconeixement del circuit em genera incertesa.

Un infern, estem a gairebé 40 graus i la el sol ens crema, si el dia de la carrera no apareixen els núvols serà molt difícil competir en aquestes condicions.

BOXES

10489715_10154403752165013_6593618563480897808_nPreparo les 3 bosses que hauré de deixar a boxes, la de la bici i la de córrer, en aquesta i tinc el IPod per si decideixo agafar-lo doncs, en aquesta prova deixen escoltar música. Finalment no l’agafaré,  al deixar la bici sóc conscient que milers de veïns i voluntaris estaran allà per animar, no em cal l’ajuda de la música amb ells en tinc més que suficient.

 

PREOCUPACIONS

El de com reaccionaria l’estómac en el sector de run era la preocupació més gran que tenia, amb la de punxar roda o trencar cadena a la bici, doncs a Niza vaig passar un autèntic calvari ds del kilòmetre 15 de la marató vaig començar a experimentar contraccions a l’abdomen i no podia tragar res sòlid ni gels, tot i així vaig ser capaç de fer la marató en 4h quan en alguns instants la idea de l’abandonament em passava per el cap.

DIA D

monja4:00am sona el despertador ; 05am arribem a la T1, baixo del cotxe i segueixo la fila de les 3500 persones que van camí de fer els últims retocs a la bici. 6:00 Sister Madonna ens fa un speech , admiro aquesta dona, llàstima que en lloc de parlar en nom seu, el discurs òbviament va enfocat a Deu…

6:15  de camí a visualitzar la T1, trobo a la Maria i el Roger, no m’esperava que estiguessin allà però em transmet control saber perfectament on estan, m’ajudarà després a l’aigua treure forces per acabar sabent que sentiré els seus crits d’ànim, …QUE IMPORTANT ÉS COMPARTIR AQUESTA EXPERIÈNCIA, SOL DEU SER MOLT MÉS DIFÍCIL.

6:30 surten els Pro’s, els no pro’s ens acumulem amb tensió a la gespa, el 99% de peu nerviosos, un home d’uns 50 anys i jo mateix estirats al terra, no dormim, almenys jo , sinó que realitzo tècniques psicològiques d’afrontament precompetitives (visualització, relaxació sugestiva, paraules claus, control emocional…

7;25 m’acosto a veure l’arribada dels Pro’s a la T1, volen… han nedat en 45min, ara és el meu torn, corro entre la multitud per sortir a temps amb la meva onada, salto al llac, l’aigua no està gens freda, es podria fer perfectament sense neoprè, però millor amb ell, flotem més, em poso a primera fila, no és el lloc que em correspon per nivell, molts em passaran per sobre, però és una actitud , un missatge a mi mateix de vaig a per totes.

SWIM

10478200_10154411538800013_1410317733596677193_n7:30 disparen a l’aire  i a nedar, pocs impactes , en tot moment intento agafar peus. Em sento bé nedant , però la calor del sol fa que el neopré em cremi l’esquena i començo a deixar de perseguir peus per buscar l’ombra dels arbres que hi ha a la vorera del canal.

 

10561665_10154411538735013_3991655492494361542_nSurto amb energia de la rampa de l’aigua cap a la T1, sento els crits d’ànim de la Maria, estiro la ma buscant contacte, de camí a recollir la bossa de bici miro el rellotge … estava convençut que donaria la campanada i nedaria per sota de 1:05, les sensacions eren molt bones i 1:13:50!!(posició1229);  és 1 minut per sobre de Lanzarote fa 2 anys i 5 més que Niza el 2013, quan estic nedant ara millor que mai,,,desconecto T2… Deixo el neopré al terra , em poso un mitjó, i l’altre??? quan estic apunt d’anar cap a la Bici amb tant sols un mitjó , torno a recuperar la bossa que un voluntari m’havia agafat i entre el neopré mullat el mitjó.De camí a la bici 3 dones grans a la vegada em posen crema solar amb 2 segons

BIKE

Com m’agrada aquest instant amb el subidón els crits del públic,,, la Maria? com ha pogut arribar aquí dalt, he fet una transició lenta?? no ho entenc, no he estat jo ha estat ella, com? no ho se, però jo l’he feta amb poc més de 3 minuts. Calma!! el rellotge em marca que tinc la freqüència cardíaca massa alta 165rpm 170rpm… respiro i baixo el ritme fins a 140, aquest es l’estat a mantenir.

CRFN3743-rt20x30-2229

Km 12 rebo un primer impacte a la cama…merda m’ha picat una abella, però bé no molesta gaire …km 17 noto un moviment a la cama, un altre! en el gest per treure-la em pica a pocs centímetres de la primera, a la cuixa dreta… el que no m’havia passat mai i ara 2 cops .

… km 20, no recordava el mal que fa una picada, bé dos , quan temps durarà la picor?, m’aixeco la malla cap amunt veig les dos inflamacions vermelles, el pantaló em fa pressió i mel deixo amunt. Tirar-me aigua em calma, però la necessito, fa molta calor, m’haig de hidratar constantment.

Km 30; es el mític Solar el que veig?, el públic embogeix, una dura rampa em fa entendre que la bici no és plana en absolut un tobogan, plat petit i pinyó gran i ha pujar em deixo portar per els crits de centenars de persones, però això no és Solar van dir ahir en el briefing que seria al km 65…igualment començo a  entendre el perqué de la fama d’aquesta prova…

SOLAR

10491966_10154403752585013_7958382932469980844_nEstic en la etapa reina del Tour i vaig primer? les banderes els crits , les mans que em toquen l’esquena, faig tota la pujada a poca velocitat vull gaudir de l’espectacle i en sóc protagonista, quina meravella centenars de persones , una fina franja perquè passin les bicis, una de les millors experiències de la meva vida, m’emociono ara a l’escriure i també em vaig emocionar allà , indescriptible.

Km 80 la Maria i el Roger , quina il·lusió, llàstima no estiguin a Solar, però bé la logística es molt complicada. Començo a veure molts retirats a la cuneta, tombats al terra amb mantes tèrmiques fent d’ombra, el sol està passant factura, em costa lluitar contra un vent que no cessa en cap instant. No vaig bé, em costa mantenir una mitja per sobre de 30km/h i m’avança molta gent i alguns d’ells no fa pinta d’haver-se preparat tant com jo… vaig frenat? o sóc jo?

km 150; Començo a fer càlculs, si acabo bé acabaré fent el mateix temps que Niza, on hi ha el doble d’ascensió… no ho entenc, el sub 11 comença a ser impossible, tocarà fer una marató en 3h:30… a Lanzarote estava en 76 kg (6 menys que ara)  i vaig córrer molt bé en 3:38… a Niza en 4h…

Baixo de la bici en 6h14min (posició 1762), 3 min menys que a Niza!!, el meu millor temps en un Ironman però no estic gens satisfet…tocarà èpica i això m’agrada.

MARATÓ

Em recullen la bicicleta uns voluntaris, et tracten com una estrella en aquesta prova. Transició exprés de 2min (la 393 més ràpida de la cursa)! i ha córrer, m’oblido  dels km que em falten i del temps total que porto competint, sabent que no juguen al meu favor, tinc poques possibilitats d’aconseguir el sub 11 i millor centrar-me en d’altres variables que depenen més de mi i tenen un resultat immediat…

…el RITME: entre 4:15 i 4:50 no més ni menys, és un molt bon ritme em sento còmode i se que estic guanyant un marge de temps per que a 5min el km trigaria unes 3h30 que es el meu objectiu, tot i que abans de la carrera era de 3h45, més adequat a les meves condicions que el 3h30.

foto

(km 10; els alemanys son molt pesats amb el Viva España… s’ha acabat arrenco la bandera sóc apátrida, està prohibit modificar el dorsal, ja tot més igual, no em pararan per això)

 

 

Km 20: VAIG BÉ!, veig la Maria, corre uns metres al meu costat , li dic que vaig de conya, es veritat, he mantingut una mitja constant per sota de 5min el km i em sento amb les cames fresques, però al deixar-la enredera el camí comença a enfilar cap amunt, uns 5kilòmetres amb inclinació que em fa perdre poc a poc el ritme, decideixo no estressar-me mirant el rellotge; doncs ja apareix el 5:30… em centro en els meus peus, en deixar-me portar… no paro d’avançar a persones però perdo temps.

KM33: SUB11 O RES: Hi ha un abans i un després de veure la pancarta del km 33; durant un instant penso que estic corrent prou bé i que amb aquest ritme milloraré segur la meva millor marca personal en una distancia Ironman, baixaré de 11:30, faré de 11:05 a 11:15, no està mal…

…Tonteries, si no baixo de 11h no estaré  satisfet amb mi mateix, no em vull enganyar, estava preparat per fer-la per sota de 11h, no ha sortit bé ni el nedar, ni la bici, però no és excusa, tocarà fer un esforç extra corrent i si peto, almenys o hauré intentat, faig càlculs…haig de fer els últims 9km a un ritme de 4:30min el km. no més.

10505413_10154403752480013_6914939421621524550_nSempre recordaré cada un dels minuts que van passar entre les 18:00 a les 18:26 d’aquell diumenge, tirant de cap, usant les paraules claus, controlant els pensaments, avançant a aquells que s’arrastraven cap a la meta, fent eslàlom per l’estret camí, com si anés el primer de la carrera, no anava primer anava el 600 aproximadament però la competició era contra mi mateix, no contra l’oriol de Niza sinó contra el meu nivell adquirit durant 30 setmanes.

km 38 ho tinc, ho tinc, ho faré , sóc capaç, vaig bé,  però ara si que la respiració és tallada i les cames comencen a no respondre, el clima s’uneix al meu estat i comencen a caure les primeres gotes, el terra es d’adoquins i haig de vigilar doncs comença a patinar molt, la pluja s’intensifica…

Vaig al límit… que fa aquesta pujada ara aquí! la supero em relaxo s’han acabat les sorpreses… i aquesta altre! no pot ser, no comptava en els meus càlculs amb aquestes dos pujades que em trenquen el ritme i perdo l’explosivitat, em sento pesat en pujar-les i gairebé no controlo les meves cames, tira, tira, tira,… comença la baixada.

“NOOOOOO, NOOOOOOO” crido però res, la dona d’uns 60-70 anys amb el seu setter darrera ocupen tota la calçada, …idiota, en un segon valoro si saltar per sobre de l’animal o intentar passar entre la valla i ella per davant… respecto més els gossos que el ser humà i en aquest cas el gos no en tenia cap culpa, ha estat el seu error de saltar-se les tanques i crear sense mirar… decideixo per la opció B…evidentment la dona s’emporta una forta empenta per fer-me un lloc i poder passar, penso amb el Joan Tomas, la ràbia et crema per dins, ja és prou difícil un Ironman com per que ademes et possin obstacles, (pluja, pujades i ara aquesta dona…), però has de tirar, he perdut que? 2 segons, serán Claus? que va! si segueixo amb ràbia si, doncs ja tinc una excusa una dona m’ha frenat…no me la crec, tira!

10:55:00 i veig el cartell de 42km! ho he fet, la marató amb 3h29, el 96 millor temps de 3500 participants, com he estat capaç???? última recta aixeco el cap em veig en el vídeo miro la meta , veig el cartell de “You did it”, només per aquell instant han valgut la pena les 30 setmanes d’entrenament i el patiment de la prova.

Segueixo amb la inèrcia de la velocitat recullo l’estelada rebo els ànims del públic explosió de felicitat sota la pluja, fins i tot acabo la carrera amb 2 flexions per donar-li un toc d’humor a tanta tensió, creuo meta, em posen la medalla, em repenjo a una paret i intento tranquil·litzar la respiració…plou fort, ha valgut la pena ho he donat tot, sub 11, sub 10 o sub12, és igual he donat el màxim de mi , ho se i això és el que venia a buscar, el meu màxim rendiment.

Dorsal 2229

 

Acerca de Oriol Mercade

Sport Psychologist Freelance from Barcelona. ( Office and on-line couching in: sport, personal life, and academic performance) (Degree in Psychology). -Master in Sleep Medicine -Master in Sport Psychology -Master in Sport Administration
Esta entrada fue publicada en Atletas, Road to IRONMAN, Triathlon y etiquetada , , , . Guarda el enlace permanente.

2 respuestas a Crònica del Challenge Roth 2014 (distancia Ironman)

  1. Roser Serra Pons dijo:

    Recompensat el teu esforç i treball d’entrenament per rendir on tu volies arribar aquesta ocasió. Estaves altament implicat en superar el repte.
    Moltes felicitats!!! és un excel:lent resultat!!!.
    Ets un bon exemple de l’ exposició teòrica al curs d’estiu d’ Inteligencia Emocional d’aquest juliol a Blanquerna.
    Felicitats de nou ¡¡¡

    • ostres Roser, quina sorpresa, fer una prova com aquesta et porta a situacions límit on petites desicions influenciades per estats emocionals et pot fer crear la meta corrents o caminar fins a ella

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s