Intel·ligència Emocional

Elements de la Intel·ligència Emocional

 

El 1983, Howard Gardner, en el seu llibre Intel·ligències múltiples: la teoria a la pràctica, 3 va introduir la idea que els indicadors d’intel·ligència, com el quocient intel·lectual, no expliquen plenament la capacitat cognitiva, perquè no tenen en compte ni la » intel·ligència interpersonal «-la capacitat per comprendre les intencions, motivacions i desitjos d’altres persones- ni la» intel·ligència intrapersonal «-la capacitat per comprendre un mateix, apreciar els sentiments, temors i motivacions propis-.

L’interès per les repercussions de les emocions en àmbits com les relacions a la feina va impulsar la investigació sobre el tema, però la popularització del terme es deu a l’obra de Daniel Goleman, Intel·ligència emocional, publicada el 1995. El llibre va tenir gran repercussió, en forma d’articles en diaris i revistes, tires còmiques, programes educatius, cursos de formació per a empreses, joguines, o resums divulgatius dels propis llibres de Goleman.

 

1. Autoconeixement emocional (o autoconsciència emocional)

Es refereix al coneixement dels nostres propis sentiments i emocions i com ens influeixen. És important reconèixer la manera en què el nostre estat anímic afecta el nostre comportament, quines són les nostres capacitats i quins són els nostres punts febles. Molta gent se sorprèn del poc que es coneixen a ells mateixos.

 

2. Autocontrol emocional (o autoregulació)

L’autocontrol emocional ens permet reflexionar i dominar els nostres sentiments o emocions, per no deixar-nos portar per ells cegament. Consisteix a saber detectar les dinàmiques emocionals, saber quines són efímeres i quins són duradores. No és estrany que ens enfadem amb la nostra parella, però si fóssim esclaus de l’emoció del moment, estaríem contínuament actuant de manera irresponsable o impulsiva, i després ens arrepentiríamos.

 

3. Automotivació

Enfocar les emocions cap a objectius i metes ens permet mantenir la motivació i establir la nostra atenció en les metes en comptes d’en els obstacles. En aquest factor és imprescindible cert grau d’optimisme i iniciativa, de manera que hem de valorar el ser proactius i actuar amb tenacitat i de forma positiva davant els imprevistos.

 

4. Reconeixement d’emocions en els altres (o empatia)

Les relacions interpersonals es fonamenten en la correcta interpretació dels senyals que els altres expressen de forma inconscient, i que sovint emeten de forma no verbal. La detecció d’aquestes emocions alienes i els seus sentiments que poden expressar mitjançant signes no estrictament lingüístics (un gest, una reacció fisiològica, un tic) ens pot ajudar a establir vincles més estrets i duradors amb les persones amb què ens relacionem.

A més, el reconèixer les emocions i sentiments dels altres és el primer pas per comprendre i identificar-nos amb les persones que els expressen.

Les persones empáticasson les que, en general, tenen més habilitats i competències relacionades amb la IE.

 

5. Relacions interpersonals (o habilitats socials)

Una bona relació amb els altres és una font imprescindible per a la nostra felicitat personal i fins i tot, en molts casos, per a un bon exercici laboral. I això passa per saber tractar i comunicar-se amb aquelles persones que ens resulten simpàtiques o pròximes, però també amb persones que no ens suggereixin molt bones vibracions; una de les claus de la intel·ligència emocional.

 

Bibliografia sobre Intel·ligència emocional

Bisquerra, R. (2008). Educació per a la ciutadania. L’enfocament de l’educació emocional. Barcelona: Praxis ..
Gallifa, J., Pérez, C., Rovira, F., et al. (2002). La intel • ligència emocional il ‘escola emocionalment intel • ligent. Barcelona: Edebé.
Gardner, H. (2001). La intel·ligència reformulada. Les intel·ligències múltiples al segle XXI. Barcelona: Paidós.
Goleman, D. (1996). Intel·ligència emocional. Barcelona: Kairós.
Goleman, D. (2006). Intel·ligència social. Barcelona: Kairós.
Salovey, P. i MAYER, J. D. (1990). «Emotional intelligence». Imagination, Cognition, and Personality, 9, 185-211.
Servan-Schreiber, D. (2004). Curació emocional. Barcelona: Kairós.
Shapiro, L. E. (1998). La intel·ligència emocional dels nens. Barcelona: Edicions B.

 

NOTÍCIES

Anualment des de 2011, durant la primera setmana de juliol dono el curs d’Intel·ligència Emocional de 15h a l’Escola d’estiu de la Universitat Ramon Llull, a la Facultat d’Educació-Blanquerna

Videojoc Happy; ja disponible

Dissenyat per a entrenar habilites comunicatives i socials, en nois i Noies de 6 a 16 anys. Asertivitat, empatia, fitxes tècniques emocional, eines de confrontació, Tot

Extraescolars d’Intel·ligència Emocional: des de 2010, realitzà conferències a escoles sobre Intel·ligència Emocional. Escola Gravi i Stucom de Barcelona, ​​a mes a realitzà tallers

Cartes OH