Servicios

PRESENTACIÓN DE LOS SERVICIOS

Servei de Psiquiatria, Coaching i Psicoterapia

psicoterapia.png

La psiquiatria s’ocupa de l’avaluació i assistència tant dels trastorns relacionats amb la salut mental i els derivats de la medicina psicosomàtica, seguint el model de conjunció que uneix els coneixements de la biologia del sistema nerviós —i les seves conseqüències terapèutiques, els psicofàrmacs. Ansietat, insomni, depresió, obsessió, preocupació, dolor. La farmacologia no és la solució final als problemes que experimentem, però si que ens ajuda a poder treballar als psicòlegs i sobretot a no tenir que patir tant en moments concrets.

La Psicoterapia ens permetra entendre les nostres emocions, i ens donarà eines per gestionar-les. Dominar els pensaments que tenim, les conductes que fem i analitzar els problemes des d’altres perspectives.

El coaching serveix com un acompanyament vital , trobant els nostres propis recursos per a fer front a les adversitats que van sorgint pel camí.

Servei de Psicologia de la Salut

autocontrol.png

L’ansietat, com l’estres és una senyal d’alerta que adverteix d’un perill inminent i permet a la persona adoptar les mesures necessaries per a fer-li front. El problema és que aquesta reacció no es dona puntualment davant una situació de perill real, sinó que l’activem amb molta facilitat.

Disposem de sensors de biofeedback que ens donen informació del nostre cos a temps real i així ens podem dominar a controlar el nostre cos i ment i per tant dominarem la situació. També existeixen tècniques de control de Mindfulnes i tècniques de relaxació, el EMDR,  o la terapia cognitiva -conductual i per a tractar fòbies disposem de la realitat virtual.

mindfulness eating.png

La obesitat és la plaga principal del nostre segle. Els aliments processats i sobretot el ritme de vida, el sedentarisme, l’estres, l’ansietat i els hàbits alimnetaris en son els culpables, per el que fer dieta serà cuestió de temps que fem l’efecte yo-yo tal cual baixo , pujaré… ja que el problema principal no recau en la panxa, i el menjar, sinó en el coco i les emocions i els hàbits.

Existeixen tècniques per a assolir un nivell conscient de menjar que ens ajudarà a controlar la impulsivitat alimnetaria. A més també hi ha recursos mèdics (farmacologia o intervencions com el baló gàstric, el mètode apol·lo o la intervenció cirúrgica), que sumat amb tècniques psicològiques i una bona bona dieta ajuden a assolir un pes ideal. Deixe’t assessorar i t’ajudarem

unitat del son.png

El son a Catalunya es amateur… és l’activitat més important que l’èsser humà realitza al llarg de la seva vida, per el que ens passem 1/3 part de la nostra vida amb els ulls tancats, però els estudis ens estan mostrant com gradualment anem dormint menys i pitjor, adeshores i amb el cervell exitat de l’esport, les pantalles dels mobils i amb la temperatura alta de fer eport tan tard…i cada cop hi ha més gent que pateix d’aquest desordre dels ritmes circadians….

A més a part del insomni que afecta al 29% de la població, les Apnees (parades respiratories de nit) suposen una greu amenaça al descans del 40% d’homes adults i el 20% de les dones i d’aquest només el 9% està diagnosticat. Un dels problemes era la dificultat i costos de fer el diagnòstic. Avui en dia però, les noves tecnologies ens permeten disposar de petits holters que us podeu emportar a casa i mentre dormiu en una sola nit us fa un diagnostic. Oriol Mercadé disposa d’aquests holters i us donarà les millors solucions si detectem aquests fenomens a un preu molt reduit. (150€ per la prova + 2 visites)!

Servei de Psicologia del Rendiment

entrenament mental.png

Motivació
Quin tipus de motivació tinc? Per què faig el que faig? La motivació per aquella activitat és meva o és d’algú altre? O bé, en trec un benefici?
És de gran importància que es generin situacions/ambients on es potenciï la motivació. Com a conseqüència obtindrem un millor ambient de treball, una actitud més positiva, i un augment del compromís cap a l’esport, entre altres.

Control emocional; domini de la pressió, la ràbia, la frustració…
És la gran motxilla sense fons de l’esport. És aquella que s’hi vas posant coses, cada cop costa més de moure.
“Pares: has de ser el millor” “He de guanyar aquesta competició” “Si no ho faig bé perdre la confiança de l’entrenador”.

Tant les persones externes a l’esportista com el mateix esportista poden augmentar aquesta motxilla.
¿És dolenta la pressió? Ella sempre estarà allà, per tant no es tracta d’evitar-la, sinó de gestionar-la.
L’esport genera multitud d’emocions (alegria, ràbia, …). La gran importància és interpretar-les i saber com afecten al nostre rendiment. ¿La ràbia és una emoció que afecta negativament al meu rendiment? Segons com es gestioni aquesta ràbia pot afectar positivament. Tot depèn de com gestionem les emocions.

Confiança
El combat es guanya abans d’entrar al ring “(Muhammad Ali).

La confiança és una d’aquelles coses que pots tocar, pots veure en una persona. També es pot transmetre.
Podem generar confiança si sabem com fer-ho. El llenguatge cap a un mateix, el que rebem i el que donem, són mecanismes per generar confiança. Establir uns bons objectius també.
Tenir confiança en un mateix, i amb l’equip (jugadors, entrenadors, fisioterapeutes, etc.), és essencial per afrontar situacions que ens posin a prova física i psicològicament.

Concentració

“Concentret mes”! …ok però concentret en que? 
Rebem quantitats d’estímuls quan fem esport, tant externs (espectadors, arbitres, entrenadors, …), com interns (sensacions físiques, pensaments, …). Per actuar correctament i treure el màxim profit d’una situació, hem de saber en què fixar-nos, en quin estímul hem de prestar atenció.
Detectat aquests estímuls podem crear eines per tal de mantenir aquesta concentració.

h'abits de vida.png

HÀBITS DE VIDA: L’entrenament invisible

Científicament està demostrat que el descans i l’alimentació són factors claus si és vols rendir bé. No respectar les hores de descans, i no cuidar l’alimentació vol dir una reducció en el rendiment esportiu tant fisiològicament com psicològicament.
L’entorn també és un pes pesant, ja que si ens envoltem de gent que respecti les nostres decisions i entengui el nostre “sacrifici” cap a l’esport, farà que la balança es decanti en cap a l’esport.
Administració del temps

Encara haig de fer molta feina… No tinc temps per descansar... ¿Sóc capaç d’organitzar-me? Tinc responsabilitat, vull gaudir del meu temps lliure i a sobre he d’estudiar i/o anar a treballar, i tot això combinar-ho amb l’esport.
Les prioritats i l’organització són claus per afrontar aquestes situacions. Si els objectius esportius que m’he marcat em requereixen moltes hores d’entrenament, i he de complir les meves obligacions, he d’entendre que potser haure de retallar temps del meu temps lliure.

preparació i anàlisis de competició.png

Establiment d’objectius
És la base per preparar una competició. Si no em marco uns objectius, no sabré cap a on he d’anar, que he de fer, i que he de treballar i millorar.
Quan em plantegi un objectiu he de mirar que compleixi 5 aspectes:
Específics: Treballar pas a pas, identificar que faig en cada moment.
Mesurables: Comprovar cada “x” temps com estem.
Assolibles: Sóc capaç d’aconseguir el que m’he proposat? .
Realistes: No puc ser el millor d’un dia per l’altre.
en Temps: Ubicar-los en el temps (curt, mig i llarg termini).

Situacions reals de competició
Si vull competir i estar preparat pels obstacles que la competició em posarà, he d’entrenar acostant-me al màxim a aquesta competició.
He de crear situacions de pressió, nervis, frustració, per tal de saber com gestionar-ho quan estigui competint.

Creació de rutines
Usain Bolt va dir “Entreno 4 anys per córrer només 9 segons”
L’entrenament està per fallar i la competició per repetir. L’entrenament està per aprendre, millorar, provar coses. La competició és demostrar tot allò que hem après.
La creació de rutines ens permet estar concentrats, controlant el que podem controlar, i així reduir situacions que ens produeixin incertesa.

Aprendre de la competició
Tant els entrenaments com la competició, ens donen molta informació de com afrontem situacions adverses.
Perquè fallo? Perquè ho faig bé?; Que em distreu?; Perquè m’he sentit així?
Si som capaços de prendre consciència d’aquestes situacions i buscar eines, quan hàgim de fer front a situacions similars, tindrem un major control.

psicopedagia de valors.png

Valors i Assessorament
Qui sóc? I que sóc per als altres? L’esport educa i ensenya valors i principis.
L’assessorament a pares, entrenadors i jugadors és essencial, per tal d’informar, conscienciar i posteriorment crear un compromís cap als valors. Per a la formació d’esportistes i professionals de l’esport, però sobretot a persones.
Triangle entrenador-jugador-pares: la comunicació te un rol molt important. A qui m’estic dirigint? El grau de maduresa de la persona a qui em dirigeixo, marcarà com he d’enviar el missatge perquè arribi de la millor forma possible.
Hem de tenir present que he d’exigir el que m’exigeixo a mi mateix.

rehabilitació de la lesió.png
La lesió és una barrera que ens apareix de cop i ens fa replantejar els objectius que ens havíem proposat complir. És un obstacle que no estava previst.

La lesió presenta dues situacions. La primera és la barrera física, que no et permet continuar amb l’activitat, com ho estaves fent prèviament. La segona és la barrera psicològica, com afronto jo aquesta situació: “¿I ara que faig, estava en un bon moment?”.
La barrera física no la podem trencar fins que estiguem recuperats i puguem tornar a entrenar. La barrera psicològica, en canvi, té portes per les quals podem passar. Hem de relativitzar aquesta situació i veure que en podem extreure per seguir actius amb l’esport. Com ara seguir anant als entrenaments, comunicació amb els entrenadors i companys, treball psicològic per preparar una competició, entre altres.

transicions.png

Són tots aquells canvis que ens anem trobant al llarg de la carrera esportiva (un canvi d’etapa, una lesió, una retirada,…).
Quan apareixen aquests canvis, ens plantegen un conjunt de demandes i desafiaments que hem de superar: “Estic preparat per…? Que he de fer quan…?”. Quan ens apareixen aquestes demandes el que s’ha de treballar és la facilitació d’aquestes, per tal que l’adaptació sigui més còmode per l’esportista.

com treballem en esport.png